Constantí Llombart, pseudònim de Carmel Navarro i Llombart (València 1848-1893) és un dels escriptors més representatius del XIX valencià. Va destacar per la seua activitat política republicana, pel seu valencianisme militant i per la varietat d’escrits que ens ha deixat, des d’obres filològiques a epigrames i teatre popular, tot i passant per la direcció de publicacions periòdiques, algunes de caire eminentment cultural, i unes altres acostades a un vessant satíric.

Constantí Llombart va convertint-se -a ulls de crítics i historiadors- en la vertadera ànima de la Renaixença valenciana, el cap i el guia indiscutible d’una de les seues ramificacions més preclares, l’únic capaç d’idear i consolidar projectes col·lectius. Els treballs de divulgació que dugué a terme, l’incansable tasca valencianista, les funcions que hi va assolir i la fundació de Lo Rat Penat i dels seus Jocs Florals el convertixen en un protagoniste indefugible per a entendre la Renaixença valenciana. Un protagoniste desconegudíssim, inexistent, per a la immensa majoria dels valencians.